teulada, -des
(Del llatí tegŭlāta, mat. sign.)
- s. f. Coberta exterior d’una edificació feta de teules.
- Teulada encanyiçada, la que té un encanyiçat baix de les teules.
- Teulada forrada, la que té taulons baix de les teules.
- Teulada pavimentada, la formada per teules unides en algeps o morter.
- Teulada vana, la formada per teules soltes, sense material que les unixca.
- Per extensió, coberta d’una edificació de qualsevol material.
- Colp que es dona en una teula.
- Escomençar la casa per la teulada, loc. Escomençar alguna cosa pel seu final, al contrari de lo que deuria fer-se.
Imàgens
