teula, -les
(Del llatí tēgŭla, mat. sign.)
- s. f. Peça de fanc cuit, generalment de forma cóncava, que colocada ordenadament en la part exterior de la coberta de les edificacions forma la teulada.
- Teula àrap o moruna, de fanc, en forma allargada i cóncava, és la més comuna en terres valencianes i gran part de la Península Ibèrica.
- Teula plana o alacantina, la que té forma plana.
- Teula obrada, la que es sosté per mig d’algeps o morter.
- Teula solta, la que va colocada sense material que l’unixquen i es sosté per la pressió del conjunt.
- Teules canals, canaleres o d’encanalar, les que van colocades en la concavitat cap amunt per a que córrega l’aigua per elles.
- Teules cobertores, de coberta de damunt o de cobrir, les que es coloquen en la concavitat cap avall i enganchades a les teules canaleres dels costats.
- Objecte que té una forma pareguda a esta peça de fanc cuit.
- Capell allargat en les ales dels costats alçades en forma de teula, utilisat pels eclesiàstics fins a la fi del sigle XIX.
- Mida d’aigua per a regar. En Valéncia és la vigèsima part de la fila d’aigua, en Aragó, Navarra o La Rioja és la quarta i en Catalunya són, 5000 litros en Barcelona i unes atres cantitats segons comarques.
Imàgens
