morter, -rs
(Del llatí mortariu, mat. sign.)
- s. m. Atifell metàlic, de pedra o fusta que servix per a triturar, picar, mesclar o martafallar en ell una maça o maceta substàncies diverses.
- Material de construcció empleat en obres format per la mescla de calç, aigua i arena que al secar-se adquirix una constitució forta i dura.
- Durar més que un cul de morter en un guaret, loc. Durar molt.
- Peça d’artilleria de gran calibre i canó curt que llança bombes.
Imàgens
