picar
Flexió verbal »(D’orige onomatopèyic.)
- v. tr. Fer un foradet en la pell en el bec, agulló o atre orgue agut un animal.
- Fer foradets en una superfície en un instrument agut; produir chicotetes taques o pelats a una cosa.
- refl. Escomençar una cosa a arnar-se, corcar-se, florir-se, etc.
- Picar-se els cereals, escomençar a llançar-se a perdre per l’acció dels insectes.
- Picar-se el vi, escomençar a agrir-se.
- Donar una au colps en el bec, especialment per a menjar.
- Donar un peix un mòs a l’ham.
- fig. Deixar-se convéncer i fer lo que un atre desija o es propon.
- Menjar un poc de cada cosa.
- Ferir superficialment en un instrument agut.
- Picar al cavall, ferir-lo en les espoles per a fer que avive el pas.
- Picar al bou, ferir-lo en la punta de la pica.
- ant. Anar-se’n, partir. Hui es conserva en la locució picar sola.
- Pegar colps a una cosa per a reduir-la a partícules menudes: Pica alls i jolivert en lo morter.
- Picar cànem, trencar-lo.
- Pegar colps en un martell, maça o qualsevol atre instrument per a aplanar o rebaixar una cosa.
- Picar una nota, Mús. Fer-la sonar d’una manera molt clara, separadament de l’anterior.
- Picar l’hora, en una embarcació, tocar les hores en una campana.
- Mecanografiar un text.
- Còure, causar una sensació viva i penetrant, com de ferida d’instrument agut.
- Picar el sol, loc. Calfar molt fins a aplegar a molestar.
- Sentir l’instint sexual intensament.
- Picar-se la mar, escomençar a agitar-se, formar ones no massa grans.
- fig. refl. Sentir-se reptat i acceptar el repte: El conductor d’eixe coche s’ha picat en mi i vol córrer més que yo.
- fig. Molestar, ofendre en paraules o ultrages.
- Pica més que la sarna, loc. Pica o cou molt.
- Picar sola, loc. Anar-se’n corrent o molt ràpidament.
- Picar de taló, loc. Anar-se’n cara a un lloc en decisió.
- Picar en pedra, loc. Topar-se en un oponent inflexible.
- Picar per alt, loc. Pretendre alguna cosa excessiva.