còure
Flexió verbal »(Del llatí vulg. cŏcĕre, i este del llatí clàssic cŏquĕre, mat. sign.)
- v. tr. i intr. Sometre una substància o aliment a l’acció del fòc, ya siga bollint, rostint, fregint, etc., per a que puga menjar-se.
- Sometre a certes coses a l’acció del fòc per a que adquirixquen determinades propietats, com ara durea, coloració, etc.
- Digerir els aliments.
- Tindre un aliment sabor picant.
- Produir una sensació de coentor, pareguda a la del fòc.
- fig. Sentir desig sexual.
- fig. Produir inquietut, preocupació, disgust, etc.
- local. V. cloure.
observacions/documentació: Participi: La forma general és cuit, cuita, cuits, cuites quan el verp còure respon al significat de “sometre a l’acció del fòc una substància o aliment: Còure el pa en el forn (verp transitiu). Les variants cogut, coguda, coguts, cogudes, signifiquen “produir una sensació de coentor”: Còure una ferida (verp intransitiu).