Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Còure
còure
Flexió verbal »
(Del llatí vulg. cŏcĕre, i este del llatí clàssic cŏquĕre, mat. sign.)
  1. v. tr. i intr. Sometre una substància o aliment a lacció del fòc, ya siga bollint, rostint, fregint, etc., per a que puga menjar-se.
  2. Sometre a certes coses a lacció del fòc per a que adquirixquen determinades propietats, com ara durea, coloració, etc.
  3. Digerir els aliments.
  4. Tindre un aliment sabor picant.
  5. Produir una sensació de coentor, pareguda a la del fòc.
  6. fig. Sentir desig sexual.
  7. fig. Produir inquietut, preocupació, disgust, etc.
  8. local. V. cloure.
observacions/documentació: Participi: La forma general és cuit, cuita, cuits, cuites quan el verp còure respon al significat de “sometre a l’acció del fòc una substància o aliment: Còure el pa en el forn (verp transitiu). Les variants cogut, coguda, coguts, cogudes, signifiquen “produir una sensació de coentor”: Còure una ferida (verp intransitiu).
ref. A qui cou, cavalca. Lo que mos cou és Valéncia, lo de Moscou no mos cou.
Buscar Còure en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: encoure i coure.