Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: jugar
jugar
Flexió verbal »
(Del llatí iŏcāre, divertir-se en burles, del llatí vulgar substituint al clàssic ludĕre.)
  1. v. intr. Fer una cosa únicament per a entretindres.
  2. Burlar-se dalgú.
  3. Jugar en fòc, loc. Arriscar-se a tractar coses perilloses.
  4. Entretindres practicant jocs més o manco reglamentats.
  5. Participar una o més persones en algun dels eixercicis recreatius somesos a regles, a on se guanya o es pert.
  6. Actuar el jugador en el joc cada volta que li toca fer-ho.
  7. Tirar o posar en joc una carta, una ficha, etc.
  8. fig. Invertir diners en un negoci o assunt no molt segur.
  9. Jugar-se la vida, loc. Fer alguna cosa posant en perill la vida.
  10. Jugar desgrima, ant. Practicar esgrima.
  11. ant. Menejar una part del cos.
  12. intr. Actuar, funcionar.
  13. refl. Apostar-se. Pactar lo que u pagarà a latre, i al contrari, en cas de guanyar o perdre en un joc, competició, etc.: Me juguí cent euros i ell un rellonge a que guanyava el Valéncia al Madrit.
  14. Jugant jugant, loc. Se diu de lo que es fa o conseguix sense fer esforç o sense donar-se conte: Juant juant havem fet huit quilómetros a peu.
  15. ¡No juguem!, loc. Se diu per a indicar que anem en conte, que no volem córrer perill.
  16. Jugar un paper en un assunt, loc. Participar en un assunt tindre una funció o finalitat en un assunt.
  17. Jugar en dos baralles, loc. Actuar a favor de dos postures diferents i opostes al mateix temps.
ref. Maria Rosa: si vols jugar, posa. Jugaria Martí, si tinguera en qui. Qui juga, no torra castanyes. De dia juga Toni, i de nit crema oli.
Buscar jugar en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.