ona, -nes
ona, -nes
- s. f. Porció d’aigua que s’eleva i baixa alternativament en la superfície de la mar, d’un llac, d’un riu, etc., i que es mou aparentant formar círculs concèntrics o llínies paraleles.
- fig. Moviment de vaivé o figura en que una superfície alterna l’elevació i el descens.
- Propagació d’un moviment vibratori produït dins d’un mig o cos elàstic, el conjunt de les partícules vibrants que es troben cada una en una fase de vibració diferent compreses entre dos partícules de la mateixa fase.
- Ona curta, en telecomunicacions la que té una llongitut entre 10 i 50 metros.
- Ona electromagnètica, Electr. Manera de propagar-se per l’espai els camps electromagnètics produïts per les càrregues elèctriques en moviment.
- Ona expansiva, la que propaga una detonació en un mig gaseós.
- Ona hertziana, V. ona electromagnètica.
- Ona llarga, en telecomunicacions, la que té una llongitut de més o manco 1000 metros.
- Ona mija, en telecomunicacions, la que té una llongitut entre 200 i 300 metros.
- Ona portadora, l’electromagnètica d’alta freqüència.
- Ona progressiva, la que es propaga en un mig lliurement.
- Ona radioelèctrica, l’ona electromagnètica utilisada en radiocomunicacions.
- Ona sonora, la que transmet el sò.