llínea, -ees
(Del llatí līnĕa, mat. sign.)
- s. f. Extensió contínua i indefinida de punts d’una sola dimensió.
- Ralla molt fina en relació a la seua llargària.
- Llínea equinoccial, l’equador.
- Nàut. Llínea d’aigua o de flotació, la que separa la part sumergida d’una embarcació de la que no ho està.
- Nàut. Llínea de posició, la que s’obté pel càlcul nàutic i es traça sobre la carta.
- Nàut. Llínea de fe, llínea vertical que indica la direcció de la proa en l’interior de l’agulla nàutica.
- Nàut. Llínea de vent, direcció que du el vent.
- Nàut. Llínea batimètrica, en les cartes nàutiques, és la llínea que unix els punts del fondo marí que tenen la mateixa profunditat.
- Nàut. Llínea de càrrega o de navegació, la llínea de flotació d’una embarcació quan va carregada.
- En llínea recta, recte, sense tòrcer-se.
- Recorregut, trayecte entre dos punts, parlant de transport o comunicació en general: Autobusos de llínea. Llínea telefònica. Llínea de metro, etc.
- Filera o série de coses posades de manera contínua una darrere de l’atra.
- Conjunt de paraules que formen una ralla d’un escrit.
- Escriure quatre llínees, loc. Fer un escrit o carta curta.
- Cada fila de quadros blancs i negres en el tauler d’escacs.
- Fila, tira o série de coses o de persones posades una darrere de l’atra o una al costat de l’atra.
- Llínea de batalla, punt a on les tropes estan dispostes per al combat.
- Llínea de fòc, lloc a on té lloc o aplega l’atac de l’enemic.
- Primera llínea, part que està davant mateix d’una cosa, sense res ni ningú entremig: El soldat morí estant en primera llínea. S’ha comprat un apartament en primera llínea de plaja.
- Segona llínea, que està darrere de la primera llínea.
- Conjunt de membres d’una mateixa família, be siguen ascendents, descendents o colaterals.
- Llegir entre llínees, loc. Comprendre o captar el mensage subliminal que l’autor transmet en el text o discurs.
- En llínea (traducció de l’anglés on line), loc. Inform. Que està disponible o que es realisa per mig d’internet.