Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: traça

traç, -ça, -ços, -aces

(Derivat posverbal de traçar.)

s. m. Ralla o llínea que es dibuixa o s’escriu.
1. Característica, peculiaritat o propietat distintiva.
2. Traç pertinent, distintiu o diferencial. Fon. El que servix per a diferenciar un fonema d’un atre en una llengua.

traça, -aces

(posverbal de traçar.)

s. f. Disseny o esbós que es realisa per a fabricar o construir alguna cosa.
Fer la traça o les traces, delinear, fer un proyecte de construcció.
Método, tècnica o procediment concebut per a realisar alguna cosa.
1. Forma o modo com se mostra alguna cosa; aspecte, aparència.
2. Tindre traça de, loc. Tindre aspecte, paréixer.
3. Tindre mala o bona traça, loc. Tindre bon o mal aspecte una persona o cosa: Eixos núvols negres tenen mala traça.
Conjunt de característiques del rostre d’una persona: Per la traça estava clar que era asiàtic.
1. Peculiaritat, característica d’alguna cosa.
2. Lling. Traça pertinent, distintiva o diferencial, la que té valor distintiu dins d’una llengua, com ara la que distinguix un fonema d’un atre.
A la traça, loc. Al modo o manera, segons pareix.
fig. En sentit immaterial. Manera, forma, disposició.
Habilitat, aptitut, capacitat per a fer alguna cosa.
Marca o rastre que deixa un animal, cosa, etc., al seu pas.
Portar algú a la traça, loc. Dur-lo darrere.
Ni traça ni maça, loc. Ni figura ni aparència.

Buscar traça en:

Bilingüe Sinònims Rima

traça coincidix en:
- la 2ª persona d'imperatiu de traçar
- la 3ª persona del present d'indicatiu de traçar
Paraules que tenen una escritura pareguda: trasa, trassa i traçat.