rastre, -es
(Del llatí rastrum, mat. sign.)
- s. m. local. Rascle.
- Senyal que deixa un animal o persona en els llocs per a on ha passat.
- Seguir ad algú de rastre, ant. Buscar-lo seguint el rastre que deixa.
- fig. Indici o senyal d’alguna cosa.
- Entrar en rastre, loc. ant. Tindre o conseguir indicis d’alguna cosa.
- No quedar ni rastre d’una cosa, no haver indicis, no quedar senyal de l’existència d’una cosa.
- Llínea o série de senyals d’una cosa que es va escampant o que va caent: El cervo ferit deixava un rastre de sanc.
- Enfilada, série de coses enfilades o unides per un fil, corda, etc.: Han comprat un rastre de llonganices per a almorzar. Venen els alls en rastres i no solts.