Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: almorzar
almorzar, -rs
(Del llatí admŏrdium, de admordere, mossegar llaugerament.)
  1. s. m. Menjada, generalment llaugera, que es fa a mitan matí, vora les dèu, entre el desdejuni i el dinar: L’almorzar de hui és titaina en botifarretes. Els chiquets se mengen l’almorzar a l’hora del pati en el colege.
  2. Acció d’almorzar: El conveni laboral ha de contemplar mija hora per a l’almorzar. El desdejuni, l’almorzar, el dinar, el berenar, el sopar i el resopó, són les menjades tradicionals valencianes.
observacions/documentació: El significat d’almorzar com a la menjada de migdia és un castellanisme semàntic, puix en valencià esta menjada es diu dinar (Dinar de treball, de negocis...)."Suma per tot lo almorzar set sous...”. Llibre de Consells. 1410.
almorzar
Flexió verbal »
(Del s. almorzar.)
  1. v. intr. Prendre l’almorzar: És una costum molt nostra almorzar a mitan matí.
  2. tr. Menjar en l’almorzar alguna cosa: Hui havem almorzat llomello en tomata fregida. Tots els dies almorze una pataqueta de faves tendres en allets.
observacions/documentació: El significat de almorzar com a menjar a migdia és un castellanisme semàntic, puix en valencià est acte es diu dinar: Dinarem en ma casa. Dine ací tots els dies."E per ço, preveres, digau la missa pel mati, que la gent no almorze”. “De aço seras jutgat. E si·y vas almorzat, o si·y parles, o t’i adorms, o si no y estas ab devocio, o si te n’exiras abans que la missa no sie acabada”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “Item, per almorzar als juglars e beure de mayti, .III. sous”. Llibre de Consells. 1415. “Seya’s a taula / avent menjat / he almorzat / ja de mati”. Jaume Roig. Spill. 1460. “E d’aqui avant, tots dies, al dinar, sa senyoria estojava un poch de pa perque pogues almorzar e berenar lo seu amat fill”. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497.
Buscar almorzar en: