Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: berenar
berenar, -rs
(Derivat de berena, i este del llatí mĕrĕnda, mat. sign.)
  1. s. m. Menjar llauger que es fa per la vesprada, entre el dinar i el sopar.
  2. Entrepà o lo que es menja de vesprada.
ref. Sant Miquel se’n puja el berenar al cel. Per Sant Miquel, lo berenar se’n puja al cel. Al que haja de sopar, no li plangues el berenar. inus. La manta i la berena al dors, no et donen nos.
berenar
Flexió verbal »
(Derivat de berena.)
  1. v. intr. Menjar un poc de vesprada, entre el dinar i el sopar.
  2. ant. Menjar al migdia.
  3. fig. i coloq. Destruir una cosa, devorar-la, fer-la desaparéixer, acabar en la seua existència, eliminar: El corredor sha berenat a tots els competidors.
Buscar berenar en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.