Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: faves
fava, -ves
(Del llatí faba, mat. sign.)
    1. s. f. Llegum provinent de la favera i que és comestible. La planta dona com a fruit unes baines en grans de dos a quatre centímetros.
    2. Fava panesca, varietat de fava de tavella curta i de grans grossos que són bons o mengívols.
    3. Fava negreta, classe de fava negra, no molt bona, utilisada per a femar.
    4. Fava tendral, espècie més curta i de color blanc.
    5. Faves tendres, faves verdes no massa granades o fetes.
    6. Faves seques, les dures i sense verdor.
    7. Faves ofegades, faves cuinades sense aigua i que es cuinen en oli i tirant damunt cansalada, ceba tendra, all, etc.
    8. Fava fresa, ant. fava pelada.
  2. Favera.
  3. Prominència menuda que es dona en la pell per una picada d’insecte o alguna causa d’inflamació cutànea.
  4. Taca de figura redona en la pell d’un animal o d’una persona.
  5. Peces de colors que s’utilisaven en algunes votacions per a elegir a un candidat.
  6. coloq. Membre viril.
    1. coloq. Persona massa inocent, simple, mec, bovo, boig, menflis.
    2. Fava de garull, persona molt fava o molt inocent.
  8. ant. Malaltia de les cavalleries que consistix en una fava dura que se’ls fa entre les dents i no els deixa mastegar.
  9. Entendre faves per llentilles, loc. Equivocar-se en una cosa per entendre-la erròneament.
  10. Ser faves contades, loc. Ser una cosa que es segura, infalible.
  11. No poder dir ni fava, loc. Estar desautorisat a parlar o cohibit per algú.
  12. Fava, monta i calla, joc infantil a on el dit fava fa de burro contra la paret i els atres van tirant-se damunt, pero abans se fa este diàlec: –Fava, monta i calla. –¿I si caic? –pagaràs. –Puix allà va un sac de palla que rebenta com una cigala.
ref. Faves, donades o furtades (vol dir que són cares). Si bones faves vols menjar, sembra-les el dia del Pilar. De la collita de les faves, un collar yo et faré i la fava més bonica al mig te la posaré.
Buscar faves en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.