fava, -ves
(Del llatí faba, mat. sign.)
- s. f. Llegum provinent de la favera i que és comestible. La planta dona com a fruit unes baines en grans de dos a quatre centímetros.
- Fava panesca, varietat de fava de tavella curta i de grans grossos que són bons o mengívols.
- Fava negreta, classe de fava negra, no molt bona, utilisada per a femar.
- Fava tendral, espècie més curta i de color blanc.
- Faves tendres, faves verdes no massa granades o fetes.
- Faves seques, les dures i sense verdor.
- Faves ofegades, faves cuinades sense aigua i que es cuinen en oli i tirant damunt cansalada, ceba tendra, all, etc.
- Fava fresa, ant. fava pelada.
- Favera.
- Prominència menuda que es dona en la pell per una picada d’insecte o alguna causa d’inflamació cutànea.
- Taca de figura redona en la pell d’un animal o d’una persona.
- Peces de colors que s’utilisaven en algunes votacions per a elegir a un candidat.
- coloq. Membre viril.
- ant. Malaltia de les cavalleries que consistix en una fava dura que se’ls fa entre les dents i no els deixa mastegar.
- Entendre faves per llentilles, loc. Equivocar-se en una cosa per entendre-la erròneament.
- Ficar fava en un assunt, loc. Intervindre, participar en ell: Encara que no sabia res de la qüestió, volgué parlar, sempre ha de ficar fava en tot.
- Ficar fava en algú, loc. Parlar en alguna persona en l’intenció de desenrollar una relació en ella, principalment, en pretensions amoroses.
- Ser faves contades, loc. Ser una cosa que es segura, infalible.
- No poder dir ni fava, loc. Estar desautorisat a parlar o cohibit per algú.
- Fava, monta i calla, joc infantil a on el dit fava fa de burro contra la paret i els atres van tirant-se damunt, pero abans se fa este diàlec: –Fava, monta i calla. –¿I si caic? –pagaràs. –Puix allà va un sac de palla que rebenta com una cigala.