puix
(Del llatí vulg. *pŏstĭus, derivat de post, més tart.)
- conj. Denota causa o motiu: Hi ha fanc, puix ha plogut molt.
- conj. Indica una proposició de la conseqüència de l’acció expressada per l’atra proposició: Puix que tant hem de pintar escomencem pronte.
- conj. consecutiva, en principi de frase: Puix com vos anava dient.
- ant. conj. (utilisada en el temps subjuntiu del verp): Indica un llímit, una reserva o restricció posada a l’acció expressada en l’oració principal; equivalia a pero no, encara que.
- ant. adv. Despuix, més tart, en acabant.