poder, -rs
- s. m. Capacitat, força, possibilitat, etc., per a fer una cosa.
- Domini o jurisdicció que es té sobre algú o alguna cosa.
- Poders públics, les autoritats que governen una ciutat, regió, país…
- Dret d’obrar per un atre.
- Autoritat, potestat o facultat per a regir o governar un Estat.
- Poder eixecutiu, facultat de posar en pràctica les lleis i de fer-les complir.
- Poder judicial, facultat d’administrar justícia.
- Poder llegislatiu, potestat de fer o reformar lleis.
- Poder moderador, el que pertoca a un cap d’Estat que carix de poder eixecutiu, coordinant els poders llegislatiu i eixecutiu.
- Poder espiritual, el que pertoca a l’Iglésia en assunts de religió, fe i costums morals.
- Poder temporal, el que pertoca al govern d’un Estat en assunts civils.
- Capacitat que té algú o alguna cosa de fer una cosa: Ell té un gran poder de convéncer. El lleixiu té un poder desinfectant.
- En poder de, loc. Baix el domini de, en mans de.
- Fer el seu poder, loc. ant. Fer tot lo que es pot.
- Per poders, loc. En l’intervenció d’un apoderat: Casar-se per poders.