entendre
Flexió verbal »(Del llatí intendĕre, mat. sign.)
- v. tr. ant. Parar atenció, atendre.
- ant. Tindre intenció o mostrar voluntat.
- Inferir, deduir o percebre en l‘inteligència.
- Donar a entendre, fer paréixer lo que no és o voler significar, fer vore o demostrar una cosa.
- Tindre gran coneiximent d’una matèria: Eixe mege entén molt de les malalties del cor.
- No entendre de res, ser ignorant.
- Entendre’s, poder apanyar-se u mateix: Vixc a soles pero m’entenc per a cuinar i tindre la casa neta.
- Interpretar o deduir perfectament lo que diu una persona, un text, etc.: Estic sentint-lo parlar pero no entenc lo que diu.
- Escoltar sabent interpretar el significat o sentit.
- ant. Opinar, tindre criteri propi.
- Entengam-nos o s’entén, s’utilisa parlant per a fer un paréntesis i aclarir o centrar el tema.
- ¿Com s’entén?, servix per a mostrar admiració, o indignació i enuig.
- No hi ha qui ho entenga, que no té explicació.
- Està mal d’entendre, se diu de la persona que es fa la malalta o que es pensa que sempre està malalta.
- Yo ya m’entenc, s’utilisa per a justificar que es fa una cosa que els demés interpreten com a no correcta, argumentant criteris o motius propis.
- Saber-se entendre, significa que u s’apanya a soles per a fer lo que vol, siga fàcil o no i estiguen o no els demés d’acort.
- Donar qué entendre, donar qué fer.
- Al meu entendre, loc. Al meu parer, pense, crec…: Al meu entendre si plou farà més fret.
- coloq. Ser homosexual: El seu amic entén i té una relació en un veí meu.