(Del llatí vĭcīnu, mat. sign.)
- adj. m. Situat molt prop.
- s. m. Persona que viu molt prop o al costat d’una casa, d’un carrer, d’un barri, etc.
- s. m. Persona que té domicili o llar en una població.
ref. Val més un bon veí que un mal parent. Val més un veí a la porta que un parent en Mallorca. Deu nos guarde d’un mal veí, i d’un aprenent de violí. No n’hi ha pijor veí que terra a vora camí. Qui té mal veí, té mal amic. Lo que menja el meu veí, poc profit me farà a mi. No té pa ni vi, i convida al veí.