escoltar
Flexió verbal »(Format sobre escolta.)
- v. tr. Acompanyar com a escolta.
escoltar
Flexió verbal »(Del llatí auscŭltare, mat. sign.)
- v. tr. Parar l’orella per a percebre sons o paraules.
- Auscultar.
- Oir en atenció, parar atenció a les paraules d’algú o als sorolls que es senten.
- refl. Parlar afectadament, fent l’efecte que el parlant admira la seua pròpia expressió.
- Creure, obedir, fer cas ad algú.
- Escoltar com qui sent ploure, loc. Escoltar les advertències o recriminacions d’algú sense fer cas.
- Ves a escoltar a on guisen, loc. S’utilisa per a fer que algú se’n vaja i no senta lo que es parla.