(Del llatí audīre, mat. sign.)
- v. tr. Sentir; posseir la facultat de percebre sons per l’orgue auditiu.
- Sentir, escoltar, parar atenció a lo que es pot percebre per l’orgue auditiu.
- Ara ojats o Ara oïu, fòrmula en la qual escomençaven els bandos i unes atres disposicions de l’autoritat que es comunicaven per crida.
- Rel. Oir missa, presenciar esta cerimònia.
- s. m. El sentit de l’oït, el sentir: L’oir be és molt important.
observacions/documentació: s’ha generalisat molt la forma sentir per oir, pero oir és encara general en valencià junt a la variant oure.