Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Oir
oir
Flexió verbal »
(Del llatí audīre, mat. sign.)
  1. v. tr. Sentir; posseir la facultat de percebre sons per lorgue auditiu.
  2. Sentir, escoltar, parar atenció a lo que es pot percebre per lorgue auditiu.
  3. Ara ojats o Ara oïu, fòrmula en la qual escomençaven els bandos i unes atres disposicions de lautoritat que es comunicaven per crida.
  4. Rel. Oir missa, presenciar esta cerimònia.
  5. s. m. El sentit de loït, el sentir: Loir be és molt important.
observacions/documentació: s’ha generalisat molt la forma sentir per oir, pero oir és encara general en valencià junt a la variant oure.
ref. Oiràs i miraràs, si cosa veus, la callaràs.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: hoyr i hoir.