bando, -os
(Del cast. bando, mat. sign., introduït en valencià en el sigle XIII i que ha donat diversos derivats.)
- s. m. Banda, colla de gent que seguix a un insurrecte.
- Bandositat, divisió, enemistat.
- Crida, pregó, edicte fet per l’autoritat per a ordenar o prohibir alguna cosa.
- Bando de garrofes, el bram de l’ase.
- Lo bando d’Alcoy: cada cabró s’arregle, loc. Indica que cada u ha de resoldre els seus problemes i no els dels atres.
observacions/documentació: Antigament existia la forma ban.