quedar
Flexió verbal »(Del llatí quietare, calmar, posar en repòs.)
- v. intr. o refl. Estar en un lloc durant temps, no moure’s del lloc a on s’està o es troba: M’he quedat a viure en Alberich. La Dama d’Elig s’ha quedat en un museu de Madrit.
- Per ext. Trobar-se, ubicar-se, estar localisat o situat en un lloc: El racó d’Ademús queda al nort del territori valencià.
- refl. Morir-se: S’ha pegat en el cap i s’ha quedat en el lloc.
- intr. Sobrar, haver encara una cosa que es gasta, s’agota, s’extinguix o consumix: Queda menjar per a dos més. Encara queden roures en les montanyes.
- refl. Conservar, adquirir, comprar o retindre una cosa: Per eixos diners me quede en la casa. Per huit euros me quede en els dos mocadors que m’oferixen.
- intr. Aplegar a un llímit o punt sense anar més allà: Sempre es queda a la porta i no entra.
- intr. Acordar una cosa: Quedem d’acort en el preu.
- Citar-se en algú fixant dia, hora i lloc: Hem quedat el dumenge a les huit de la vesprada en la porta del cine.
- Quedar be, loc. Actuar de forma correcta de cara als atres.
- Quedar malament, loc. Actuar de forma incorrecta de cara als atres.
- Quedar com Camot o com la chata, loc. coloq. Quedar una persona malament davant dels atres.
- Quedar-se u en els morros untats o en la mel en la boca, loc. Quedar-se u a miges, quedar-se sense alguna cosa quan ya havia escomençat a gojar-la: Els marcaren un gol en l’últim moment i es quedaren en els morros untats.