Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: mel
mel, -ls
(Del llatí mĕl, mat. sign.)
    1. s. f. Substància que elaboren les abelles a partir del néctar de les flors; és molt dolça, de color groga, viscosa i densa.
    2. Mel verge, la que es fa per primera volta en un eixam.
    3. Mel darmeler, de romer... la que fan les abelles que han estat en contacte en el néctar deixes plantes.
  1. fig. Cosa molt dolça.
  2. La mel, nom de les diferents formes dun mateix joc infantil valencià, en el qual una chiqueta està assentada en una cadira en una corda nugada, una atra chiqueta latre cap de la corda i entre les seues companyones de joc i ella raonen aixina: “¿A quant va la mel? - A sèt i a dèu. - ¿I la talladeta? - A pesseta. - ¿I la confitura? - A duro. - ¡Que córrega el burro!”; i escomencen a pegar a la companyona que està assentada, i latra ha dagarrar ad alguna de les que li peguen sense soltar la corda, i quan agarra ad alguna eixa paga. Una atra varietat del joc consistix en lligar un extrem duna corda a un arbre o un atre lloc, i latre extrem és agarrat per una chiqueta, les companyones van a pessigar-la, dient-li: “Yo menge mel, yo menge mel... ”, i ella les perseguix sense soltar la corda fins que nagarra a una, llavors eixa paga. En una atra varietat les chiquetes agarren una corda i formen en ella un gran círcul tancat en un nuc; el joc consistix en tirar-li la corda ad alguna chiqueta per a deixar-la dins, no podent eixir sense que primer nagarre a alguna de les chiquetes que duen la corda.
  3. ¡Mel!, exclamació per a dir que una cosa és molt bona o està molt bona.
  4. ¡Mel!, exclamació de disgust, eufemisme de merda.
  5. loc. Ser més dolç que mel, se diu quan una cosa és molt dolça o molt agradable.
  6. Donar una ditada de mel ad algú, entretindrel en promeses i bones paraules.
  7. Deixar ad algú en la mel a la boca, llevar-li ad algú una cosa de la que escomençava a gojar.
ref. No n’hi ha mel sense fel.