soltar
Flexió verbal »(Derivat de solt.)
- v. tr. Amollar, deixar anar lo que es retenia, subjecte, agarrat, pres, lligat o nugat.
- Dir alguna cosa que no s’havia de dir: Li ha soltat tot lo que pensava d’ell.
- refl. Separar-se, anar-se’n d’un grup.
- refl. Adquirir fluïdea, agilitat, llibertat d’actuació: Quan se solte en la nova màquina anirà més ràpida.
- ant. Eximir d’una pena, càrrega o deure.
- ant. Anular una pena, càrrega o deure.