merda, -des
(Del llatí mĕrda, mat. sign.)
- s. f. Excrement, femta.
- fig. Brutea.
- Cosa que no val res.
- ¡Merda!, exclamació davant d’una adversitat.
- Merda de lloca pudenta, exclamació davant d’una adversitat.
- Una merda, loc. Indica desacort o negació. Se pot replicar “llepa-la que no es perga”.
- Tractar a u com si fora una merda, loc. Tractar-lo sense cap de consideració.
- La merda, dialect. i coloq. El número huitantassís (86) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
- Agradar més una cosa que la merda als polls, loc. coloq. Agradar molt una cosa.
- Estar fet una merda, loc. Estar molt cansat, desfet, baldat, malferit...
- coloq. Borrachera.
- Agarrar una merda, loc. coloq. Emborrachar-se, bufar-se.