duro, -os
- s. m. Moneda antiga de cinc pessetes o tres cèntims d’euro.
- Moneda espanyola d’argent.
- Córrer més que un duro fals, loc. Córrer molt o circular molt una cosa.
- Ningú dona duros a quatre pessetes, loc. Ningú està bovo, ningú fa mals negocis; se diu perque el duro valia cinc pessetes.
- No tindre un duro, loc. No tindre diners.
- El duro, dialect. i coloq. El número huitantacinc (85) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres lloc se li dona el nom ad este número de la palmera.