tirar
Flexió verbal »(D’ètim incert.)
- v. tr. Llançar una cosa cap a una direcció en certa força o impuls.
- Deixar caure una cosa o soltar-la per a desfer-se d’ella.
- Tirar a la mar un barco, deixar-lo esgolar-se per l’atarassana fins a aplegar a l’aigua.
- Tirar a terra o en terra o per terra, espentar una cosa o a una persona per a que caiga a terra o deixar-la caure.
- Tirar coces, colpejar en el peu en un moviment brusc de la cama.
- Tirar en cara una cosa ad algú, loc. Reprochar una cosa de manera imprevista.
- Tirar l’erada, escampar les garbes per l’era.
- Tirar les cartes, els daus, la pilota..., llançar-los per a fer una jugada.
- Tirar les cartes, interpretar el significat de les cartes del tarot per a llegir el destí en elles.
- Tirar una carta al correu, ficar-la en el buçó per a que siga arreplegada.
- Tirar la tovalla, loc. Rendir-se, deixar de lluitar o esforçar-se. En el boxeig donar-se per vençut.
- fig. Dir-li a algú paraules o fer-li senyes be per a agradar o be per a molestar.
- Estirar, fer força per a portar-se, acostar-se o atraure’s una cosa.
- Estirar, posar tirant: La camisa em ve estreta, me tira de sisa.
- ant. Agarrar una cosa i fer força per a traure-la, traure una arma de la baina.
- Dirigir o fer anar en una determinada direcció.
- ant. Tirar la via, el camí o la volta, encaminar-se cap a una direcció concreta.
- Disparar una arma de fòc o fer explotar proyectils o qualsevol atre artefacte de pólvora.
- Disparar un mecanisme, com una càmara fotogràfica.
- Imprimir, editar un llibre, un diari, una revista, un gravat, …
- ¡Tira!, interj. S’usa com a interjecció davant d’un fet advers, rebujant alguna cosa.
- Agradar, sentir inclinació o atracció per alguna cosa: A mi em tira més la plaja que la montanya.
- Tindre semblança a una persona o una cosa: La filla tira a son pare en el caràcter i a sa mare en la cara.
- Passar per mig d’un conducte una corrent d’aire per a millorar la combustió: El fumeral no tira i el fum nos ofega.
- Expulsar d’un lloc, institució, associació, treball...: L’han agarrat furtant diners i l’han tirat al carrer. Era un intransigent i l’han tirat del partit.
- Encaminar-se en decisió a un lloc i figuradament a una situació: S’ha tirat als llibres i segur que aprova.
- Tirar-se ad algú, loc. Fer l’acte sexual en algú.
- Anar tirant, loc. Sobrevivint, en una situació estancada, sense millories.
- Tira palluç que m’estaque, loc. Se diu quan u està en una situació que no domina.
- Tira-li Martí o tira-li que encara vola o que encara alena, loc. Se diu per a animar a seguir fent una cosa.
- Tirar i amollar, loc. En una discussió o confrontació, transigir en algunes coses i mantindre’s en unes atres.
- Tirar la casa per la finestra o el gat pel fumeral, loc. Malgastar, balafiar en alguna situació especial o de festa.
- Tirar la pedra i amagar la mà, loc. Acusar a algú o dir alguna cosa que portarà conseqüències i en acabant amagar-se; ser hipòcrita.
- Tirar terra damunt, a una cosa, loc. Tapar o amagar alguna cosa per a que no es conega.
- Tirar-s’ho tot a l’esquena, o tirar-se la manta al coll, loc. Ser indiferent a una cosa i despreocupar-se.
- Tirar-se pedres a la teulada o tirar-se terra als ulls, loc. Actuar en contra dels interessos d’u mateix.
- Tirar pedradetes, loc. Insinuar-se, llançar insinuacions: Tots me tiren pedradetes, / yo pedradetes no en vullc; / si me les tira el meu nóvio, / vinguen pedres com a punys.
- Tirar pedres a la Lluna, loc. Esforçar-se per conseguir una cosa que és impossible de conseguir.