estirar
Flexió verbal »(Del verp romànic *tirare, en el prefix es-.)
- v. tr. Fer força sobre una cosa, tirant d’ella des dels seus extrems en sentit contrari i provocant que s’allargue o dilate.
- Fer força per a portar cap a sí una persona, animal o cosa.
- refl. Desperear-se estirant els braços o cames.
- refl. Allargar-se, gitar-se.
- refl. Dit d’una persona, créixer.
- Estirar-se els cabells, loc. Mostrar desesperació, disgust, preocupació.
- Estirar la pata, loc. coloq. Morir.
- Estirar (o allargar) més el braç que la mànega, loc. Voler fer o gastar més de lo que es pot.
- Estirar la jaqueta ad algú, loc. Afalagar o satisfer ad algú en paraules o accions per a conseguir alguna cosa d’ell.
- Agarra un cagalló i estira, loc. Es diu quan algú diu que lo que s’ha dit és mentira: - Això és mentira. - Agarra un cagalló i estira.