créixer
Flexió verbal »(Del llatí crescĕre, mat. sign.)
- v. intr. Desenrollar-se i aumentar el tamany o dimensions dels sers vius.
- Criar-se un vegetal en un determinat lloc o regió de forma natural: En la montanya creix el romer.
- Criar-se les persones o animals d’una determinada manera: Els chiquets en el camp creixen ensenyant-se els noms de les aus i les plantes.
- Créixer un riu o la mar, pujar el nivell d’un riu per acumulació de pluja o neu caiguda, o pujar el nivell de la mar per l’acció gravitatòria de la Lluna o uns atres fenòmens naturals.
- Fer créixer una cosa, loc. Dilatar-la, estendre-la.
- Aumentar de cantitat o de número: Els diners no creixen massa en el banc.
- Aumentar, fer-se més gran una cosa intangible: Creixia l’expectació segons se desenrollava l’acció.
- Seguit de la preposició en i d’un substantiu, expressa experimentar aument de la qualitat indicada pel substantiu: Creixqué en fama la nostra ciutat.
- Fer-se més intens o més fort: A cada moment creix la tempestat.
- refl. Aumentar en cantitat o en qualitat, com ara honor, valor, etc.: Ell se creix davant de l’adversitat.
- Vore créixer les herbes, loc. Ser una persona molt viva d’enteniment.
- Créixer per avall o créixer com els naps, loc. Disminuir o minvar en conte de créixer.
- Créixer com les carabasseres, loc. Créixer o aumentar molt a pressa.
- Ni creix ni meix, loc. dialect. Ni creix ni minva, ni va avant ni arrere.