això
(Del llatí vulg. ipsu-hoc, demostratiu neutre.)
- pron. dem. Eixa cosa. Dins de les tres categories existents en valencià, com són: açò, això, allò, indica certa lluntania en el temps o l’espai respecte a la primera o segona persona, front ad açò, que indica proximitat, o ad allò, que indica lluntania: Açò d’ací és meu i això d’ahí és teu. Això que veus damunt de la taula és un cendrer.
- Per això, per eixe o aquell motiu, causa o raó: Ahir plogué, per això hui hi ha fanc.
- ¿I això?, loc. Servix per a preguntar la causa, la raó o simplement per l’existència d’una cosa.
- En això (que), loc. Indica simultameïtat i pot significar en eixe mateix moment: Passejava pel camí i en això que un cachap travessà corrent.
- Això és aixina i xixanta són xixanta, loc. que es gasta per a indicar que lo que s’ha afirmat no té retruc, que és incontestable.
observacions/documentació: Este pronom demostratiu neutre és invariable. El valencià distinguix clarament tres categories de localisació en els pronoms i adjectius demostratius, aixina com en els adverbis de lloc: este, eixe, aquell; açò, això, allò; ací, ahí, allí o allà.