front, -ts
(Del llatí frŏnte, mat. sign.)
- s. m. Part superior de la cara.
- Part anterior de qualsevol objecte material.
- Coalició de forces, associacions, partits, etc.
- Part d’una muralla.
- Primera fila de la tropa.
- Front de batalla o de guerra, espai en el qual se lliura l’enfrontament bèlic.
- De front, loc. prep. De cara.
- De front a, loc. prep. Davant d’alguna cosa.
- Al front de, loc. Davant o encapçalant a un grup.
- Fer front, loc. Enfrontar-se, resistir.
- Front comú, unió de forces en contra o a favor d’alguna cosa.
- No tindre dos dits de front, loc. Tindre falta de sentit comú o coneiximent.