tapar
Flexió verbal »(Del romànic tappare, cobrir, del radical tapp-, d’orige onomatopèyic.)
- v. tr. Tancar un recipient, per a aïllar de l’exterior lo que hi ha en l’interior.
- Ficar en un forat, un conducte o un badall alguna cosa per a omplir-lo o tancar-lo.
- Cobrir alguna cosa o alguna persona per a protegir-la, ocultar-la o defendre-la.
- Cobrir en la roba de llit per a abrigar.
- Posar una cosa davant o damunt d’una atra per a que no es veja.
- Posar damunt una capa de terra, d’arena, d’herba, etc.
- Rematar un edifici posant-li la teulada.
- Impedir la circulació d’un camí, corrent d’aigua, etc.
- fig. Encobrir o ocultar les faltes comeses per una persona impedint que siga descoberta.
- fig. ant. Eixir guanyador en una discussió deixant a algú sense arguments.
- Tapar forats, loc. Anar pagant deutes.
- Tapar la boca a algú, fig. Impedir parlar a algú per la força o per quedar-se sense arguments.
- Tapar la boca, els ulls, les orelles, el nas, etc., a algú, cobrir-li eixes parts en alguna cosa per a impedir que parle, veja, senta o olore.
- Tapar la vista, obligar a no vore una cosa.
- Tapar-se el sol, cobrir-lo els núvols.