acostar
Flexió verbal »(Del llatí vulgar accŏstare, format sobre cŏsta, costat.)
- v. tr. i refl. Posar prop, a menor distància de lloc o de temps, aproximar: Acosta el misto a la llenya per a encendre el fòc. Acosta’t a la llum per a llegir millor. S’acosta el seu sant. S’acosta l’estiu i ya fa calor.
- fig. Paréixer-se, aproximar-se: Este color vert s’acosta al de les fulles d’olivera. Els dos polítics s’acosten ideològicament. Acostar-se a la perfecció.
- Anar a un lloc determinat: Acosta’t al mercat i compra taronges. Demà t’acostes a ma casa i arreplegues uns llibres.
- Vincular, unir.
- ant. Unir-se sexualment.