Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: erada
erada, -des
(Derivat de era.)
  1. s. f. Conjunt de garbes que es disponen en l’era per a ser batudes.
  2. Batuda.
  3. Arrancar l’erada, loc. Fet de traure, una a una, del camp les garbes d’arròs que han segut chafades pels cavalls; arrancar la parva.
Buscar erada en:
  • La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: errat i errada.