arrancar
Flexió verbal »(D’ètim incert.)
- v. tr. Traure una planta de la terra en raïls: Han arrancat les plantes del jardí.
- Traure o llevar de manera violenta una cosa del lloc a on està ben subjecta o agarrada: Arrancar un quixal. Arrancar un tros de carn d’un mòs. Arrancar un pèl.
- fig. Llevar-li una cosa ad algú en violència: Li arrancà els diners de les mans.
- coloq. Expectorar: Tus pero no arranca.
- Posar en marcha un motor: Arranca el coche pero no mogues.
- Escomençar a moure’s cap avant un vehícul. L’autobús arranca i no espera.
- Iniciar o escomençar un moviment o acció: Arrancar a córrer. Arrancà a cantar i cantà durant una hora.
- Iniciar alguna cosa: El conreu del taronger arranca en el sigle XIX. L’arc arranca en esta banda i acaba en aquella.
- Arrancar l’erada, operació de traure, una a una, les garbes chafades per les cavalleries.