cantar
Flexió verbal »(Del llatí cantāre, mat. sign.)
- v. tr. Produir sons melodiosos en la veu donant musicalitat, formant paraules o sense formar-les.
- Cantar missa, recitar la missa en certa entonació melodiosa en alguns passages. Celebrar missa un retor.
- Narrar en vers.
- Dir coses en veu alta per a que siguen escoltades, com ara en una subasta, mercat, etc.: Canten els preus en veu alta per a que tots els escolten.
- Cantar les quaranta, loc. Dir als demés jugadors que es té vint o quaranta en el joc de cartes quan se té el rei i un cavall o una sota, també significa cantar-li a u les veritats.
- coloq. Dir coses secretes en una confessió o declaració: El culpable ha cantat el crim a la policia.
- Mar. Informar en veu alta coses importants, com el braceig.
- Cantar terra, loc. Donar la veu de que hi ha terra a la vista.
- coloq. Fer pudor una cosa pudenta: Li canten els peus.
- s. Cançó o conjunt d’oracions que es diuen en pronunciacions melodioses de la veu: Aquell cantar que recorde en enyorança.
- Cantar les veritats ad algú, loc. Retraure-li lo que ha fet mal.
- Cantar-li a u el gori gori, loc. Estar mort algú.
- Cantar victòria, loc. Alegrar-se d’haver conseguit una cosa.
- Cantar la lliçó, loc. Parlar de forma clara i directa en l’intenció d’ofendre, reprendre o negar-li ad algú una cosa.
- Cantar-li la gallina ad algú, loc. Dir-li tot lo que ha fet malament.