Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: renoc
renoc, -cs
(Derivat del llatí rana, granota.)
  1. s. m. Amfibi anur paregut a la granota pero més gran i en la pell rugosa i aspra; hi han moltes espècies, la més coneguda és la Bufo vulgaris.
  2. Roncar com un renoc, loc. Roncar molt i fort.
observacions/documentació: Alguns confonen el renoc en el cullerot (larva de la granota). La Tradició i la documentació antiga deixen ben clar que no es poden confondre: “...li fa a la bóta un desboc / bailotejant en sa turca / i roncant com un renoc”. Joan Batiste Valls. La romeria a la Magdalena. 1913. “...prou tenia que fer sentat a la caïra de peixcar sobre el rocam de l’escullera, esparverant als peixos en sos ronquits de renoc”. Joan Batiste Valls. Animetes presdestinaes. 1915. “Havia dormit com un canonge i roncat com un renoc”. Josep Pascual Tirado. Tomba-Tossals: Contalles de la terra. 1930.
Buscar renoc en: