directe, -ta, -es
(Del llatí directus, part. pass. de dirigĕre, dirigir.)
- adj. m. Que va dret al seu objectiu, terme o objecte, sense parar-se en els punts intermijos ni desviacions; que procedix o actua sense intermediaris.
- En directe, loc. Se diu d’un programa de ràdio o televisió que s’emet mentres se realisa, en oposició a diferit.
- Que obra de manera natural o normal (en oposició a invers).