quaranta, -tes
(Del llatí quadragĭnta, mat. sign.)
- adj. num. Quatre voltes dèu.
- També pot utilisar-se com a ordinal en la locució que fa quaranta.
- s. El número o sifra 40.
- Les quaranta, en el joc del tute, situació en que un jugador conseguix juntar el cavall i el rei d’un mateix pal.
- Cantar les quaranta, dir el jugador en veu alta que té esta jugada.
- Rel. Quaranta hores, exposició del Santíssim Sacrament durant tres dies per a l’adoració dels fidels.
- Quaranta hores, local. Carnestoltes.
- Entre el quaranta i el cinquanta hi han les següents formes: quarantaú, quarantadós, quarantatrés, quarantaquatre, quarantacinc, quarantassís, quarantasset, quarantahuit, quarantanou.
- A les quaranta, loc. Molt tart, a una hora molt posterior a l’acordada o esperada.
- Cantar les quaranta, loc. Dir ad algú tot lo que es pensa d’ell o dir-li lo que fa malament.
- ¡Les quaranta!, loc. Se diu en alguns jocs de cartes per a avisar de que s’han repartit totes.
- Cantar les quaranta, loc. Acció d’avisar de que s’han repartit totes les cartes.