vint, -ts
(Del llatí vīgĭnti, mat. sign.)
- adj. num. Dos voltes dèu.
- Que fa vint, que en té dèneu davant.
- s. El número o la sifra 20.
- Entre el vint i el trenta hi han les formes següents: vintiú, vintidós, vintitrés, vintiquatre, vinticinc, vintissís, vintisset, vintihuit i vintinou.
- Anar fet un vinticinc, loc. Anar ben vestit o mudat.
- dialect. i coloq. El número vint (20) en rifes, sortejos, loteries i jocs rep el nom de Espanya.
- dialect. i coloq. El número vintiú (21) en rifes, sortejos, loteries i jocs rep el nom de França.
- dialect. i coloq. El número vintihuit (28) en rifes, sortejos, loteries i jocs rep el nom de Alacant. En alguns llocs (Elig) el número 28 rep el nom de el viage a Alacant.
- dialect. i coloq. El númro vintinou (29) en rifes, sortejas, loteries i jocs rep el nom de Aragó. En alguns llocs (Elig) el número 29 rep el nom de el viage a Aragó.