dèneu, -us
(Del llatí dĕcem-nŏvem, mat. sign.)
- s. m. Signe o figura d’orige aràbic que representa al número dèneu, 19.
- D’Elig, la Mare de Deu i els dèneu, loc. En Elig és notable la Festa del Misteri i els duros falsos de dèneu reals.
observacions/documentació: Este numeral conserva la doble tonicitat etimològica i té oberta tant la vocal de la primera sílaba com la de la segona.