conreu, -us
(Posverbal del germànic-llatí conrēdare, arreglar.)
- s. m. Acció i efecte de conrear la terra.
- Cultiu en sentit figurat, com ara de la ciència, de la virtut, dels hàbits, de l’amistat, etc.
- Tracte exquisit i atent: El conreu que dona als animals és digne de persones.
observacions/documentació: En alguns llocs la e, que és oberta, se pronuncia tancada.