Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Traure
traure
Flexió verbal »
(Del llatí trahĕre, estirar.)
  1. v. tr. Dur alguna cosa fòra del lloc a on se trobava retenguda o tancada.
  2. Traure per oficialada o oficialat a una dòna, loc. Traure a una dòna fòra de la pàtria potestat per intervenció de lautoritat, quan se li nega sense motiu just casar-se.
  3. Exportar.
  4. Dur una embarcació de dins de la mar a terra per a protegir-la dels colps de la mar o per a netejar-la o reparar-la.
  5. Fer eixir a una persona o un animal fòra del lloc a on està.
  6. Fer eixir o deixar lliure ad algú del lloc a on està presoner, tancat, etc., o duna situació incómoda, compromesa o perillosa.
  7. Traure de seny o de raó, loc. ant. Fer perdre el seny o la raó.
  8. Fer aparéixer alguna cosa que estava guardada.
  9. Heretar la semblança, el caràcter…: Ha tret el chiquet el geni de son pare i la bellea de sa mare.
    1. Aduir, portar a una conversació alguna cosa com a demostració o argument.
    2. Traure a relluir, loc. Citar o nomenar ad algú o alguna cosa en una conversació: Estàvem parlant de les vacacions i em tragué a relluir que li devia diners.
    1. Deixar vore alguna part del cos que normalment se troba oculta: Me fa burla traent-me la llengua.
    2. Traure les ungles, deixar-les eixir de modo que puguen arrapar; se diu dels gats i figuradament de les persones quan se mostren agressives.
  10. Traure el geni, exteriorisar o expressar mal geni o enuig.
  11. Escomençar a mostrar-se en una persona, animal o planta una part del seu desenroll natural, com ara les dents, el pèl, les fulles, les flors, etc.
  12. Deixar vore una obertura o una atra cosa que es en un lextrem: Traure punta a la llapissera.
  13. Traure porta, finestra, etc., a tal lloc, tindre una porta o una finestra que dona a un lloc, com a eixida, per a poder vore, ventilar...
  14. Llançar alguna cosa fòra de si: Lin digué més que la mar trau a les vores.
  15. En els jocs de pilota, llançar la pilota cap al jugador o jugadors contraris que lhan de tornar.
  16. Traures del cap una cosa, inventar-se una cosa.
  17. Traure un nom ad algú, posar-li un nom o malnom nou ad algú.
  18. Aprofitar, produir: Ha tret molts diners de la collita denguany.
  19. Conseguir alguna cosa dalgú: Li trau els diners a son pare.
  20. Traure mal, ant. Patir, soportar sofriment.
  21. Entendre una cosa: He tret algunes idees en clar de tot el problema.
  22. Obtindre una deducció com a conseqüència dun procediment mental: De la seua explicació he tret en net dos idees.
  23. Fabricar, fer: Han tret una nova cançó.
  24. Traure contes, fer els contes dun negoci, de tot lo que es deu….
  25. Traure una fotografia, fer una fotografia o retrat dalgú o dalguna cosa.
  26. Traure de rama, traure els capells de seda de la boja o enramada.
  27. Fer eixir per sorteig o per elecció persones o coses: Lhan tret president de la falla.
  28. Extraure o separar duna cosa algunes de les parts que la componen: Traure suc de la taronja.
    1. Apartar, distanciar: Lhan tret un poc del grup perque no ajudava als atres.
    2. Traure a part, loc. Alluntar o apartar dels atres.
  29. ant. Traduir: Tret del llatí en llengua valenciana.
  30. La fam me trau a ballar, loc. Se diu quan se patix molta fam o misèria.
  31. Pensant senyar-se, traures els ulls, loc. ant. No conseguir cap de fruit o benefici quan inicialment se preveïa un bon resultat.
  32. No traure res a carregador, loc. No conseguir ningun resultat profitós.
  33. Traure a carregador, loc. Conseguir un resultat profitós.
  34. Traure de polleguera, loc. Enujar o enfurir ad algú fins al punt de perdre la seua bona conducta o comportament.
  35. Traure el ventre o pancha de mal any, loc. Se diu quan ad algú li ha anat molt mal i ha patit molta fam generalment.
  36. Traure favetes dolla, loc. Escomençar a recuperar-se duna mala situació, duna contrarietat, dun imprevist, etc.
  37. Traure les castanyes del fòc, loc. Solucionar problemes.
  38. Traure en cullereta, loc. Se diu quan algú conta una cosa pero poc a poc, en poques paraules, com si no volguera contar-la del tot.
  39. Traures la part, loc. Guanyar-se lo seu, traure u el seu benefici duna cosa.
  40. Senyoreta, una aca lhe treta; latra aca ¿la trac? Fòrmula de difícil pronunciació que es diu als que no són valencians per a posar a prova el seu coneiximent de la llengua valenciana.
  41. Traure cap, loc. Resoldre un tema, aclarir una qüestió: Ma germana ha anat a parlar en ladvocat per lherència pero no si ha tret cap.
ref. Pel fil se trau o traurem lo capdell. D’anar en males companyies no es trau cosa bona.
Buscar Traure en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.