arrapar
Flexió verbal »(Del romànic *arrapare i este del germ. hrapon, arrancar, prendre violentament.)
- v. tr. Ferir en les ungles de manera superficial deixant una senyal, una ferida lleu en la pell: Jugant en el gat m’ha arrapat la mà.
- Prendre o furtar una cosa violentament.
- Excitar l’esperit fortament, traure de sí, commoure excitant alguna passió.
- refl. Fer demostracions extremes de dolor, ràbia.
- D’arrapa i fuig, loc. De manera ràpida o violenta.
- Arrapar-se i plorar, loc. Fer mostres visibles i exagerades de desconort, d’arrepenediment, de dolor i pena.
- Estar pròxim a una cantitat: Sa mare està arrapant els quaranta.