boja, -oges
boja, -oges
(Provablement d’ètim prerromà.)
- s. f. Conjunt de branquetes que se li posa als cucs de seda per a que en elles puguen filar.
- Mata redonenca de qualsevol planta.
- Planta medicinal de la família de les globulariàcees (Globularia Alypum) en fulles llanceolades, unes en tres dents i unes atres sanceres, flors grogues dispostes en forma de corona.
- Planta de la família de les compostes (Helichrysum Stoechas), té el tronc recte i moltes rames, estriades i verdes, de tres o quatre decímetros d’altària. De fulles partides en segments fins, plans per l’anvers. Flors en capítul groc i circumferència blanca.
- Boja o herba pansera, planta de la família de les compostes (Artemisia campestris) de vora un metro d’altària, de fulles fines i blanquinoses i flors d’olor suau. Se la denomina pansera per ser usada per a secar sobre ella la pansa.
- Planta de la família de les lleguminoses (Anthyllis cytisoides), abruixell menut molt ramificat que té les rames rectes i fulloses, les fulles són consistents de color cendra i breument peciolades, té les flors de color groc i menudes, en fascículs de dos a cinc flors formant llarcs raïms espiciformes terminals. El llegum és ovoide. Creix per les costes àrides de la Mediterrànea prop de la mar.
- Boja marina, planta de la família de les timeleàcees (Passerina villosa).
boig, -oja, -oigs / -ojos, -oges
(Del gòtic bauths, mut i sort.)
observacions/documentació: El significat que alguns diccionaris donen a boig com a malalt mental, és un clar catalanisme semàntic. Per a designar a la persona que ha perdut la raó les formes clàssiques valencianes són foll i orat.
- Es recomana consultar les següents paraules valencianes: foll.
(Vore Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació). - Paraules que tenen una escritura pareguda: embojat i embojada.