secar
Flexió verbal »(Del llatí sĭccāre.)
- v. tr. Llevar-li el suc, l’aigua, el líquit o l’humitat a un cos, de manera que quede sec o eixut.
- Expondre a l’acció de l’aire o el sol una cosa humida o banyada per a que perga l’humitat i s’eixugue.
- Matar una planta per l’acció del sol, el vent, el fret...
- refl. Tornar-se sec, perdre el suc, l’aigua, el líquit un cos.
- Llevar en un drap o tovalla el líquit d’una superfície, eixugar.
- Tancar-se una ferida fent costra.
- Quedar-se un riu, font, pou, etc., sense aigua.
- refl. Aprimar-se molt una persona o animal.
- Secar-se-li a u la paraula en la boca, loc. Tindre la boca molt seca, necessitar algú beure aigua.