matar
Flexió verbal »(Del llatí mactare, mat. sign.)
- refl. Barallar-se fins a la mort.
- fig. Molestar o perjudicar extraordinàriament: Me mates contant-me tantes penes.
- refl. i fig. Esforçar-se molt, en gran treball.
- Matar el fòc, apagar-lo.
- Matar una aresta, una punta, etc., descabotar o despuntar l’objecte en la finalitat de llevar-li o suavisar-li la punta.
- Matar un color, llevar-li vivea, mitigar-lo.
- Matar el temps, passar el temps ocupat en alguna distracció: Mentres espere mate el temps llegint.
- En el joc, fer-li perdre al contrari una peça o el joc.
- Estar mata’m o et mataré, loc. Estar molt enemistat, a matar.
- Voler matar i degollar, loc. Estar molt enfadat, en molta ira, molt violent.
- Matar dos pardals d’un tir, loc. Aprofitar una acció per a conseguir diversos resultats al mateix temps.
- refl. Suïcidar-se.
- Inutilisar un sagell de correus.
- Matar-se u per algú, loc. Fer-ho tot per algú.
- Matar la fam, loc. Llevar la fam en alguna cosa de menjar.
- A matar, loc. Se diu de persones molt enemistades: Els veïns no es poden vore, estan a matar.