Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: pardals
pardal, -ls
(Del llatí pardalis, i este del grec παρδαλἰ, certa au, possiblement l’esplugabous.)
  1. s. m. Au en general.
    1. Pardal viler o vilero, dialect. Teuladí.
    2. Pardal de teulada, inus. Teuladí // El pardal de Sant Joan, àguila que corona liglésia dels Sants Joans de la ciutat de Valéncia.
  2. fig. Home guilopo i astut, que obra en profit propi.
  3. coloq. Bovo, mec, fava.
  4. coloq. Membre viril.
  5. Gràcies al pardal dAlcoy, que quan anà a volar, no tenia ales, loc. Se diu per a referir-se a una ajuda que aplega quan ya no cal o que resulta ineficaç.
  6. Matar dos pardals dun tir, loc. Obtindre dos resultats en una única acció.
  7. Menjar manco que un pardalet, loc. Menjar molt poc.
  8. Tindre pardals en el cap, loc. Ser molt fantasiós o frívol.
ref. No s’ha de deixar de sembrar per por als pardals. Pardal que vola, a la caçola. Conforme el pardal, la gàbia. Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu. Un pardal no fa primavera. A pardal cansat canvia’l de forat.
Buscar pardals en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.