pardal, -ls
(Del llatí pardalis, i este del grec παρδαλἰ, certa au, possiblement l’esplugabous.)
- s. m. Au en general.
- fig. Home guilopo i astut, que obra en profit propi.
- coloq. Bovo, mec, fava.
- coloq. Membre viril.
- Gràcies al pardal d’Alcoy, que quan anà a volar, no tenia ales, loc. Se diu per a referir-se a una ajuda que aplega quan ya no cal o que resulta ineficaç.
- Matar dos pardals d’un tir, loc. Obtindre dos resultats en una única acció.
- Menjar manco que un pardalet, loc. Menjar molt poc.
- Tindre pardals en el cap, loc. Ser molt fantasiós o frívol.