sec, -ca, -cs, -eques
(Del llatí sĭccu, mat. sign.)
- adj. m. Que no té humitat.
- Sense suc.
- fig. Sense vida; mort: Li ha pegat un tir i l’ha deixat sec.
- fig. Molt prim.
- fig. Sense acompanyament: Només tenia pa sec per a menjar.
- Soroll o moviment sec, soroll o moviment fort i curt.
- Vi, licor o beguda seca, vi, licor o beguda sense dolçor.
- s. Part de la mar en el fondo de roca, coral, arena, etc., que està a poca profunditat; escull.
- En sec, loc. adv. En un lloc eixut, sense que es banye. Sense acompanyament de coses atenuadores, mitigadores. fig. De colp, de forma repentina i brusca: Quan me va vore parà en sec el coche. Existix la variant en un bell en sec.
- Sec com una pansa, loc. Molt sec o sem.
- A seques, loc. A soles, sense que l’acompanye res, sense res més que el millore i faça agradable: Mengen pa a seques perque no n’hi ha res més.