eixut, -ta, -ts, -tes
(Del llatí exsuctus, mat. sign.)
- adj. m. Se diu d’una cosa que ya no té l’aigua o un atre líquit que la cobria, amerava o contenia.
- Se diu de menjars secs com ara el pa o alguna pasta o pastiç sense alguna substància que el mulle.
- Se diu de la vaca, cabra, ovella o un atre animal femella que ha perdut la llet; també pot aplicar-se coloquialment a les dònes.
- Prim, escàs de carn.
- fig. Sec, curt de paraules o d’expressió: El llaurador era un home eixut, de pocs verps.
- plr. local. Brots vegetals per a fer el jaç dels animals.
- Més eixut que una serva o que l’espart, loc. Molt reservat o curt de paraules.
- En les dents eixutes, loc. Totalment banyat o mullat.
- ¿T’agrada aixina, o més eixut?, loc. Preguntat irònic dirigit als qui per força se’ls fa acceptar una cosa.