jaç
(Del llatí jacium, mat. sign.)
- s. m. Joquer, lloc generalment en palla a on acostuma a jaure o ajocar-se un animal.
- Moble o lloc que servix de llit.
- Gran pedra redona, sobre la qual pega voltes el rugló o mola de l’almàssera d’oli.
- Rastoll o palla de l’arròs.
- local. Placenta.
- Joc de chiquets que consistix en ficar una pilota dins d’un rogle dibuixat en terra i tirar-li pedres per a menejar-la; pert qui no li pega.
- Fer jaç, loc. Fer astelles alguna cosa.
- Estar u fet jaç, loc. Estar u fet pols, molt cansat per un esforç o treball.
- Fer-se jaç de menjar, riure, córrer...loc. Menjar, riure, córrer... molt o en excés.